Història de Tarragona

2.500 anys d'història contínua

Història de Tarragona

De la primera colònia romana a la Península Ibèrica a la ciutat Patrimoni de la Humanitat. 2.500 anys d'història ininterrompuda a la vora del Mediterrani.

Poques ciutats del món poden dir que un emperador romà va governar el món des dels seus carrers. Tarragona pot.

2.200 anys d'història ininterrompuda. No com a relíquia, sinó com a ciutat viva on els monuments de l'Imperi Romà conviuen amb els restaurants de la Guia Michelin, les processons medievals i els castellers del segle XXI.

La Roma del Mediterrani. La capital que els emperadors van triar. La ciutat que mai no va deixar de construir-se sobre si mateixa. Benvingut a la història de Tarragona.

218 a.C. – S. V d.C.

Tarraco, capital de l'Imperi

Fundada el 218 a.C. com a base militar per Gneu Corneli Escipió, Tarraco va créixer fins a convertir-se en la ciutat més important d'Hispània. Entre els anys 25–26 a.C., l'Emperador August la va triar com a capital des d'on va governar tot l'Imperi Romà — no sols Hispània. Aquí va residir durant dos anys. Aquí va encunyar monedes amb la seva imatge. Aquí va construir els monuments més grans de la Península.

  • 218 a.C. — Fundació romana. Base militar de Gneu Corneli Escipió
  • 45 a.C. — Juli Cèsar eleva Tarraco a Colonia Iulia Urbs Triumphalis
  • 25–26 a.C. — L'Emperador August governa l'Imperi des de Tarraco
  • S. I–II d.C. — Apogeu: fins a 40.000 habitants. Ciutat en plena glòria
  • 259 d.C. — Martiri de Sant Fructuós i els seus diaques a l'Amfiteatre
  • S. IV d.C. — Teodosi proclamat Emperador a Tarraco (379 d.C.)
Amfiteatre Romà de Tarragona amb el Mediterrani al fons
S. V – S. XI

El silenci de quatre segles

Les invasions bàrbares del segle V i la conquesta musulmana el 714 d.C. van convertir la gran Tarraco en una ciutat fantasma. Durant quatre segles, una de les ciutats més importants de l'Imperi Romà va quedar pràcticament buida. Només les pedres recordaven la seva grandesa. El silenci va durar fins a la repoblació cristiana del segle XII.

  • S. V d.C. — Invasions visigodes. Inici del declivi econòmic i demogràfic
  • 714 d.C. — Conquesta musulmana. Ciutat quasi despoblada definitivament
  • S. VIII–XI — Quatre segles d'abandonament. Només la seu episcopal sobreviu
  • Plini el Vell descrivia Tarraco com 'la més brillant ciutat d'Hispània' — ja era història
Muralles medievals de Tarragona – Part Alta
S. XII – S. XV

La reconquesta i l'esplendor medieval

El 1129 comença la repoblació medieval. El 1146 arrenquen les obres de la Catedral de Santa Tecla — erigida sobre les runes del propi Temple d'August, com a símbol d'una ciutat que construeix el seu futur sobre el seu passat. La catedral va ser consagrada el 1331. Tarragona floria com a capital arquebisbal amb una de les aljames jueves més importants de Catalunya.

  • 1129 — Robert Bordet inicia la repoblació medieval
  • 1146 — Inici de la construcció de la Catedral, sobre el Temple d'August
  • S. XIII — Gran aljama jueva al barri de la Plaça dels Àngels. Concilis eclesiàstics
  • 1321 — Primera documentació de les Festes de Santa Tecla
  • 1331 — Consagració de la Catedral. La joia del romànic-gòtic català
  • 1348 — La Pesta Negra assola la ciutat. Comença un altre cicle de declivi
Catedral de Santa Tecla de Tarragona
S. XVI – XIX

Guerres, saquejos i renaixement

Segles de guerres que marquen a foc la identitat tarragonina. La Guerra dels Segadors (1640), la Guerra de Successió (1714) i, sobretot, el brutal saqueig napoleònic del 28 de juny de 1811 — quan les tropes del general Süchet van assassinar més de 6.000 ciutadans civils en una massacre que Tarragona no oblida. I malgrat tot, la ciutat resisteix, es reconstrueix, i amb el ferrocarril de 1865 torna a créixer.

  • 1640 — Guerra dels Segadors. Tarragona a l'epicentre del conflicte
  • 1714 — Guerra de Successió. Derrota catalana. Represàlies borbòniques
  • 28 juny 1811 — Saqueig napoleònic. Més de 6.000 morts civils
  • 1865 — Inauguració del ferrocarril Barcelona–València. Nou començament
  • Finals s. XIX — Construcció de l'Eixample. Auge de la indústria vitivinícola
Arquitectura històrica de Tarragona
2000 – Actualitat

Patrimoni Mundial de la Humanitat

L'any 2000, la UNESCO va reconèixer el que Tarragona porta segles sabent: que el seu conjunt arqueològic és un dels més excepcionals del món. No sols per la seva extensió o estat de conservació, sinó perquè tot està integrat en una ciutat viva, peatonal, que ho exhibeix amb orgull. Avui Tarragona combina història viva, gastronomia premiada i el Mediterrani als seus peus.

  • 2000 — Declaració Patrimoni Mundial UNESCO: 10 elements excepcionals
  • 2010 — Els Castellers declarats Patrimoni Immaterial de la Humanitat
  • 143.649 habitants en l'actualitat. Ciutat universitària i portuària
  • 14 restaurants recomanats per la Guia Michelin
  • Seu del campionat mundial biennal de Castells (Concurs de Castells)
Runes romanes de Tarragona – Patrimoni UNESCO

Patrimoni Mundial · 2000

L'any 2000 la UNESCO va declarar
Tarraco Patrimoni Mundial de la Humanitat

L'únic conjunt arqueològic romà de la Península Ibèrica reconegut per la seva excepcional densitat, integritat i per estar integrat en una ciutat completament viva — no en un parc arqueològic.

Ruinas romanas de Tarragona – Patrimonio UNESCO
UNESCO · Patrimoni Mundial · Any 2000

Els 10 monuments declarats

El conjunt arqueològic més complet d'arquitectura romana de la Península Ibèrica. La UNESCO els va reconèixer per la seva excepcional densitat, integritat i autenticitat — i perquè estan integrats en una ciutat viva, no en un parc arqueològic mort.

01
Muralles Romanes
S. III a.C. · Les més antigues de la Península Ibèrica
02
Fòrum Colonial Romà
S. I a.C. · Centre cívic de la ciutat romana
03
Teatre Romà
S. I a.C. · Redescobert al segle XX
04
Circ Romà
S. I d.C. · 325 m · El més llarg d'Hispània
05
Amfiteatre Romà
S. II d.C. · 14.000 espectadors · Vista al Mediterrani
06
Pretori i Fòrum Provincial
S. I d.C. · Seu del govern de tota Hispània
07
Necròpolis Paleocristiana
S. III–VII d.C. · Més de 2.000 enterraments
08
Pont del Diable (Aqüeducte)
S. I a.C. · 217 m de longitud · 27 m d'alçada
09
Vil·la Romana dels Munts
Altafulla · S. I d.C. · Vil·la aristocràtica romana
10
Trofeus de Pompeu
La Pobla de Mafumet · 71 a.C.